V 11 Additius

Aquest vídeo tracta dues qüestions que generen molta confusió en el públic: els additius i el sucre afegit. Amb un to didàctic i desmitificador, explica que no tots els additius són dolents i que, de fet, molts són imprescindibles per conservar els aliments o garantir-ne la seguretat. Alhora, alerta sobre el veritable problema de moltes dietes actuals: l’excés de sucre ocult en productes aparentment saludables. La intenció és dotar l’alumnat d’eines per llegir les etiquetes amb criteri i per entendre la diferència entre la percepció del risc i el risc real.

El vídeo comença desmuntant la idea que els additius són sinònim de “química perillosa”. Mostra exemples reals com la pectina (procedent de la fruita) o la vitamina C, que també apareix en les etiquetes com E-300. A partir d’aquests casos, s’explica que els additius són substàncies autoritzades i regulades, i que el problema no és la seua existència sinó l’abús o el desconeixement del seu paper. Això obri un debat sobre com el llenguatge científic pot generar alarma quan no s’entén, un aspecte molt útil per a treballar la competència crítica i mediàtica.

En la segona part, el focus passa al sucre afegit, un component omnipresent en cereals, begudes i iogurts. El vídeo mostra com el sucre pot aparéixer amb molts noms diferents —sacarosa, xarop de blat de moro, fructosa— i com la publicitat pot fer passar per “sa” un producte que en realitat conté més sucre que nutrients. Aquesta anàlisi ajuda a relacionar la informació nutricional amb la salut a llarg termini i a reflexionar sobre els hàbits de consum adolescents.

Les activitats pràctiques reforcen aquests aprenentatges amb observació i càlcul. La comparació d’etiquetes d’aliments convida l’alumnat a distingir productes processats i naturals, identificant diferències en additius, colorants o conservants. L’anàlisi del sucre afegit transforma les dades en consciència visual: convertir grams en cullerades permet dimensionar d’una manera tangible quant sucre s’ingereix sense adonar-se’n.

Finalment, el projecte grupal sobre “Falsos mites dels additius i el sucre” serveix per consolidar els coneixements i fomentar el pensament crític. Els estudiants investiguen rumors habituals —com que “els E són sempre dolents” o que “el sucre moreno és més sa”— i preparen una guia divulgativa amb dades reals i llenguatge clar.

En conjunt, aquest vídeo i les seues activitats ensenyen que “menjar amb cap” també significa entendre allò que comprem i llegim, no deixar-se espantar per la ciència ni enganyar per el màrqueting. Saber què mengem és el primer pas per menjar millor.