V 14 Light?

Aquest vídeo convida l’alumnat a mirar amb ulls crítics el món del màrqueting alimentari, especialment aquells productes que es presenten com a “més sans” només perquè a l’etiqueta hi apareixen paraules com light, zero o bio. El missatge principal és clar: no tot el que sona saludable ho és realment. Moltes d’aquestes paraules s’utilitzen com a reclam comercial més que com a indicador de qualitat nutricional, i el vídeo ajuda a distingir entre informació real i estratègia publicitària.

Amb exemples visuals i comparacions senzilles, s’explica que un producte light només garanteix una reducció del 30% d’un component (greix, sucre o calories) respecte de la versió original, però no necessàriament una millora nutricional. Els productes zero, per la seua banda, poden prescindir del sucre, però incorporar edulcorants artificials que mantenen el sabor dolç i poden alterar la percepció del gust o els hàbits de consum. I pel que fa als productes bio, s’aclareix que aquest terme fa referència al mètode de producció agrícola —sense pesticides químics ni fertilitzants artificials— però no implica que siguen més nutritius o baixos en sucre.

Les activitats proposades fomenten una mirada analítica i comparativa. En la comparació de productes convencionals i light/zero, l’alumnat revisa etiquetes reals per veure quines diferències existeixen en ingredients, quantitats i valors nutricionals. Sovint descobreixen que la versió “light” té més additius o menys nutrients que la tradicional. Aquesta pràctica desenvolupa habilitats d’interpretació i raonament crític, fonamentals per a un consum responsable.

L’experiment d’identificació de màrqueting posa l’accent en la dimensió visual i emocional: es mostren envasos atractius, amb colors verds, paraules com “natural” o “sense” i imatges de fruita o natura, per analitzar com es construeix una aparença saludable que no sempre correspon amb el contingut real.

El projecte final, la creació d’un vídeo curt desmuntant el màrqueting d’un producte “light”, transforma l’alumnat en divulgador actiu. Cada grup tria un producte concret, investiga la seua composició i grava una breu peça en què explique, amb humor o ironia, si realment és millor que la seua versió original. Aquesta activitat combina creativitat, competència digital i pensament científic.

En conjunt, el vídeo 14 ensenya a no creure cegament en les paraules “saludables” de la indústria, sinó a comprovar dades i llegir les etiquetes. Menjar amb cap, en aquest cas, significa no deixar-se enganyar per la façana d’allò que comprem, perquè la salut no es troba en la publicitat, sinó en la informació.