V16 Cadena de fred

Aquest vídeo posa el focus en un aspecte sovint ignorat de la seguretat alimentària: el moment entre la compra i l’arribada a casa. Eixe lapse de temps, que sembla inofensiu, pot determinar si un producte refrigerat continua sent segur o es converteix en un risc invisible. El vídeo mostra, amb exemples propers, com la cadena del fred és una línia fràgil que es pot trencar amb facilitat, i per què és tan important mantindre els aliments sensibles —com lactis, carn o peix— sota control de temperatura constant.

Mitjançant explicacions clares i escenes quotidianes, s’explica què ocorre quan un producte refrigerat passa massa temps a temperatura ambient. La calor accelera la multiplicació bacteriana, i encara que després es torne a posar a la nevera, els microorganismes que ja s’han desenvolupat poden sobreviure. Aquesta idea, senzilla però poderosa, ajuda l’alumnat a entendre que refredar no és el mateix que desinfectar, i que la prevenció és l’única garantia de seguretat.

El vídeo també introdueix bones pràctiques bàsiques però decisives: planificar la compra perquè els productes refrigerats siguen els últims a agafar, usar bosses isotèrmiques per a transport llargs i guardar-los a la nevera immediatament en arribar a casa. Amb això, es promou una actitud responsable que connecta hàbits de consum, organització personal i consciència ambiental.

Les activitats associades transformen aquests conceptes en aprenentatge pràctic. En la simulació de temps de refrigeració, l’alumnat calcula quins aliments són més sensibles i quant poden estar fora de la nevera segons la temperatura exterior. Això els permet visualitzar la relació entre el temps, la temperatura i el risc alimentari. L’observació a casa afegeix una dimensió real: cada estudiant registra el seu propi comportament i reflexiona sobre possibles millores en el transport i emmagatzematge d’aliments.

Finalment, la infografia col·lectiva “No trenques la cadena del fred” sintetitza els aprenentatges en format visual i divulgatiu. Els grups creen missatges clars i atractius —“Dos hores com a màxim, una si fa calor”— que poden exposar-se al centre o compartir-se en xarxes socials educatives.

Aquest setzé vídeo reforça el principi central del projecte Menjar amb cap: la seguretat alimentària no depén només del que mengem, sinó de com ho manipulem, transportem i conservem. Saber-ho pot semblar obvi, però és justament en els gestos quotidians on es juga la diferència entre un hàbit saludable i un error evitable.