V 13 Etiquetes

Aquest vídeo és un dels més pràctics i reveladors del projecte Menjar amb cap, perquè aborda una competència fonamental per a qualsevol consumidor: saber interpretar el que diu (i el que amaga) una etiqueta alimentària. Amb un estil directe i molt visual, el vídeo mostra com moltes decisions de compra es prenen guiades pel color de l’envàs o per paraules com “natural”, “light” o “sense sucre”, que sovint no signifiquen el que semblen. L’objectiu és que l’alumnat desenvolupe una mirada crítica davant de la publicitat i aprenga a llegir els productes amb criteri, no amb impuls.

El contingut introdueix tres idees essencials. La primera: els ingredients sempre estan ordenats per quantitat, de manera que els primers revelen què és realment l’aliment. Si “sucre”, “xarop de glucosa” o “oli de palma” encapçalen la llista, el producte és més un postre disfressat que una opció saludable. La segona: els valors nutricionals ofereixen dades concretes sobre calories, greixos i sal, i permeten comparar objectivament dos productes semblants. La tercera: cal aprendre a identificar les trampes habituals —com el sucre ocult sota diferents noms o els reclams “zero” i “bio” utilitzats de forma enganyosa—.

Les activitats proposades converteixen aquesta teoria en un exercici de descoberta activa. La comparació d’etiquetes fa que l’alumnat analitze productes quotidians —iogurts, snacks, sucs o cereals— i detecte diferències sorprenents entre allò que sembla “sa” i allò que realment ho és. Aquest treball fomenta la curiositat, la capacitat d’observació i l’aplicació pràctica de coneixements de nutrició.

El debat sobre el màrqueting alimentari amplia la reflexió a la dimensió social i emocional del consum: com els colors, les imatges o les paraules poden influir en les nostres eleccions més que les dades objectives. Aquesta discussió convida a parlar de publicitat enganyosa, manipulació visual i educació mediàtica.

Finalment, el projecte grupal “Top 5 de trampes en etiquetes” permet sintetitzar l’aprenentatge de manera creativa i divulgativa. Els estudiants elaboren una guia visual amb els errors o enganys més comuns —com el sucre disfressat, el “sense greix” ple de sucres o l’ús d’imatges de fruita en productes que en contenen menys d’un 1%—.

Amb aquest tretzé vídeo, el projecte entra de ple en la dimensió crítica del consum. L’alumnat descobreix que “menjar amb cap” és també llegir amb atenció, qüestionar el màrqueting i prendre decisions informades. Saber què compres és el primer pas per cuidar-te, i també una forma de resistir davant d’un sistema alimentari que sovint prefereix vendre il·lusions abans que salut.