V 18 Mal estat

Aquest vídeo aborda una situació que tots podem viure en algun moment: obrir la nevera o arribar a un establiment i descobrir un aliment que fa mala olor, presenta un color estrany o sembla caducat. La reacció habitual sol oscil·lar entre la indecisió i la indiferència, però aquest vídeo ensenya que saber reconéixer i actuar davant un aliment en mal estat és una qüestió de salut i de responsabilitat col·lectiva.

Amb un llenguatge directe i casos visuals, el vídeo explica com identificar els senyals que indiquen deteriorament —olor desagradable, textura anòmala, envàs unflat o gust estrany— i per què aquests símptomes poden estar associats al creixement de bacteris o a processos químics nocius. S’insisteix que “si fa mala olor o fa dubtar, millor no menjar-ho”, i que intentar aprofitar aliments sospitosos pot comportar més risc que benefici.

A més d’ensenyar a detectar els problemes, el vídeo aprofundeix en la responsabilitat compartida entre consumidors, establiments i autoritats sanitàries. Explica com actuar correctament: no comprar ni consumir un producte alterat, avisar el personal del comerç o, si ja s’ha adquirit, tornar-lo amb el tiquet. També es destaca la importància d’avisar les autoritats en casos greus o reiterats, perquè la seguretat alimentària és un dret que implica vigilància ciutadana.

Les activitats ajuden l’alumnat a transformar el coneixement en criteri pràctic. La simulació d’identificació d’aliments en mal estat, amb imatges comparatives, permet entrenar l’observació i distingir entre simples defectes visuals i signes reals de deteriorament. El debat sobre la responsabilitat en la seguretat alimentària aprofundeix en la dimensió ètica i social: qui ha de garantir que el menjar siga segur?, fins on arriba el paper del consumidor?, què passa si ningú diu res? Aquestes preguntes fomenten una mirada crítica i ciutadana.

Finalment, el projecte grupal “No et la jugues: detecta els aliments en mal estat” tanca la sessió amb una acció divulgativa. Els grups creen un cartell amb els principals senyals d’alerta i consells clars per actuar davant un producte sospitós. El resultat és una guia visual que reforça el missatge principal del vídeo: menjar amb cap també vol dir saber dir prou a temps.

Amb aquest divuitè vídeo, el projecte posa el punt final reforçant l’autonomia i la consciència crítica dels estudiants. La seguretat alimentària no és una teoria llunyana ni una responsabilitat externa: és una pràctica quotidiana que comença amb una mirada atenta, un nas que detecta i una decisió que cuida.