Aquest vídeo parteix d’un dels mites més populars i persistents sobre la seguretat alimentària: la famosa “regla dels cinc segons”. Amb humor i rigor científic, desmunta la creença que la rapidesa pot evitar la contaminació d’un aliment que cau al terra. L’objectiu és clar: fer entendre a l’alumnat que els bacteris no tenen cronòmetre i que el risc depén de factors com el tipus de superfície, la humitat de l’aliment i el temps de contacte, no del nombre de segons que passen.
A través d’exemples visuals i comparacions senzilles, el vídeo mostra com una galeta seca i una taronja tallada poden reaccionar de manera molt diferent davant la mateixa situació. Aquesta observació concreta serveix per introduir la idea que la textura i la composició dels aliments influeixen en la seua vulnerabilitat als microorganismes. També convida a reflexionar sobre la higiene dels espais: ni tan sols el terra més net està exempt de bacteris, i menys encara un entorn públic com una escola o un carrer.
Les activitats que acompanyen el vídeo reforcen aquest aprenentatge des de l’experiència i el pensament crític. L’experiment de contaminació transforma la teoria en observació directa: els estudiants comproven com varien la brutícia i les restes visibles segons el tipus d’aliment i la superfície, i arriben a conclusions pròpies sobre els riscos reals. Aquest treball pràctic fomenta el raonament científic i desmunta idees preconcebudes.
L’anàlisi de mites alimentaris amplia la mirada més enllà del cas concret. Cada alumne investiga un mite relacionat amb el menjar —des del “menjar caducat sempre fa mal” fins al “el microones elimina tots els bacteris”— i el contrasta amb informació fiable. Aquest exercici d’educació mediàtica i científica ajuda a desenvolupar l’esperit crític davant la desinformació i els rumors alimentaris, molt freqüents a xarxes socials.
Finalment, la creació col·lectiva de pòsters “Mites i Realitats sobre la seguretat alimentària” converteix el coneixement en divulgació visual. Els grups elaboren materials que combinen text, imatge i evidències científiques d’una manera senzilla i atractiva, contribuint a generar una cultura d’alimentació conscient.
En conjunt, aquest novè vídeo és una lliçó sobre com el sentit comú pot enganyar-nos quan no coneixem els processos biològics que hi ha darrere d’un acte tan banal com recollir una galeta del terra. “Menjar amb cap”, en aquest cas, vol dir pensar abans d’ingerir i no deixar-se portar per refranys o mites, per molt populars que siguen.
Segur que has sentit a dir que si un aliment cau a terra i el reculls en menys de cinc segons, no passa res… però és això veritat? En aquest vídeo s’explica:
Per què els bacteris no esperen cinc segons per contaminar un aliment.
Factors que influeixen en la contaminació d’un aliment quan cau al terra (superfície, humitat, tipus d’aliment).
Bones pràctiques per evitar riscos quan un aliment es contamina.
Existeix la creença que si un aliment cau al terra i es recull en menys de cinc segons, no s'ha contaminat. Això no és cert.
Els bacteris no tenen un cronòmetre
Els microorganismes es poden adherir a l'aliment immediatament després de caure.
La rapidesa en recollir-lo no evita la contaminació si el terra té bacteris nocius.
Factors que influeixen en la contaminació d’un aliment quan cau al terra
Tipus de superfície: Un terra net pot tindre menys bacteris que un de brut, però cap superfície està lliure de microorganismes.
Humitat de l’aliment: Els aliments humits, com una taronja tallada, atrauen més bacteris que una galeta seca.
Temps de contacte: Encara que el contacte llarg augmenta la contaminació, els bacteris poden adherir-se en mil·lèsimes de segon.
Bones pràctiques davant aquesta situació
Si un aliment cau al terra en un lloc públic, millor no menjar-lo.
A casa, si el terra està net i l’aliment és sec, es pot valorar, però cal rentar-lo o llevar la part en contacte amb el terra.
És cert que els bacteris tarden cinc segons a contaminar un aliment? Per què?
Quin tipus d’aliments poden ser més perillosos si cauen a terra?
Per què la humitat d’un aliment influeix en la probabilitat que es contamine?
Experiment sobre contaminació d’aliments
Simulació amb dos tipus d’aliments: una galeta seca i una taronja tallada per la meitat.
Deixar-los caure en diferents superfícies i observar com varien les condicions d’adhesió de la brutícia.
Discussió sobre per què uns aliments poden ser més perillosos que altres en aquesta situació.
Anàlisi de mites alimentaris
Cada alumne haurà de buscar un altre mite alimentari popular i investigar si és veritat o fals.
Posada en comú i explicació amb evidències científiques.
Creació d’un pòster amb “Mites i Realitats sobre la seguretat alimentària”
Cada grup seleccionarà 2-3 mites alimentaris i explicarà per què són falsos.
S’inclouran evidències científiques de forma senzilla i comprensible.
Els pòsters es penjaran a classe per desmuntar desinformació.